.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«amb el regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura de la profecia d’Ezequiel

Això diu el Senyor: «També jo prendré un esqueix del brot alterós que corona el cedre, arrencaré un ull tendre de la punta del seu brancatge, i el plantaré visiblement en una muntanya ben alta, en una muntanya de la serralada d’Israel. Estendrà les seves branques, donarà fruit, i es farà un cedre magnífic. Ocells de tota mena s’ajocaran a la seva ombra i viuran en el seu brancatge. Tots els arbres del bosc sabran que jo sóc el Senyor. Jo abaixo els arbres alts i faig créixer els menuts, asseco els arbres verds i faig reverdir els secs. Sóc jo, el Senyor, qui ho he dit i qui ho faré.»

Ez 17, 22-24

Salm Responsorial

R. És bo de lloar-vos, Senyor.

És bo de lloar l’Altíssim, 
de cantar al vostre nom, Senyor, 
de proclamar al matí el vostre amor,
i de nit la vostra fidelitat.  R

Els justos creixeran com les palmeres,

es faran grans com els cedres del Líban; 
plantats a la casa del Senyor
creixeran als atris del nostre Déu. R

Encara donaran fruit a la vellesa, 
continuaran plens d’ufana i de vigor, 
per proclamar que el Senyor és recte, 
que la meva Roca no coneix la injustícia. R

Sl 91, 2-3.13-14.15-16 (R.: cf. 2a)

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, ens sentim molt coratjosos. Sabem que mentre vivim en el cos, vivim com emigrats lluny del Senyor, ja que no podem fer altra cosa sinó creure sense veure’l; però ens sentim tan coratjosos, que preferim emigrar del cos per anar a viure amb el Senyor, i no ambicionem res més que ser-li plaents, tant ara que som en el cos com quan en sortirem. Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que haurà obrat vivint en el cos.

2Co 5,6-10

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús deia a la gent:
«Amb el regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se’n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega.» Deia també: «A què podem comparar el regne de Déu? Quina paràbola li escauria? És com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però un cop sembrada, es posa a créixer i acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra.» Jesús anunciava el regne de Déu amb moltes paràboles semblants, perquè la gent l’entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.

Mc 4,26-34

"El Senyor és la garantia per un futur esplèndid"

El llibre d’Ezequiel recull l’actuació profè - tica d’un dels deportats a Babilònia: cantor d’amors de veu deliciosa, mestre en l’art de tocar acompanyaments que, exercint la funció profètica de sentinella (3,16s), es lamenta de què escolten de gust el seu missatge però ningú d’ells no el posa en pràctica (33,32).
Això provoca pregunta dramàtica: val la pena predicar? La resposta encoratjadora del Senyor anuncia un futur esplèndid sota la imatge de l’arbre: Prendré un esqueix del brot alterós que corona el cedre, arrencaré un ull tendre i el plantaré... i es farà un cedre magnífic.
Però de fet ara som a l’exili i el Poble no posa en pràctica el missatge del Senyor: quina garantia hi ha que porti a creure aquest futur tan esplèndid?
Sóc Jo, el Senyor, qui ho he dit i qui ho faré. Tant avui com ahir la garantia per creure de debò i esperar un futur molt millor és el Senyor i la seva Paraula.
Pau continua desenvolupant una antinòmia patent a la vida crucificada de l’Apòstol, com a la de Crist. Conscient de què vivim com emigrats lluny del Senyor, també és veritat que ens sentim molt coratjosos.
Més encara: tan coratjosos que preferim emigrar del cos per anar a viure amb el Senyor. Sense que això anul·li el desig més profund: no ambicionem res més que ser-li plaents, tant ara que som en el cos com quan en sortirem. Amb compromís coratjós de lluita perquè tots hem de comparèixer davant el tribunal del Crist on cadascú ha de rebre el que li correspongui segon el bé o el mal que haurà obrat vivint en el cos.
La paràbola de la llavor que creix tota sola contempla el procés de la llavor des de la sembra fins a la sega.
Feta la sembra, tant si el pagès dorm com si està llevat i treballa, la llavor creix sense que ell sàpiga com.
El dinamisme de la terra supera el del pagès: la terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat.
També en el Regne de Déu el dinamisme de la Paraula de Déu supera el de l’evangelitzador. No són res ni el qui planta ni el qui rega: només compta Déu que fa créixer (1Cor 3,7). Hem d’evangelitzar plantant i regant però sense creure’ns mai el factor decisiu.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES